No diguis blat, fins que no estigui al sac i ben lligat. Aquest és el refrà que podrien fer servir aquesta vegada per definir una mica el resultat del partit davant el Pompeu Fabra. Semblava que la diferència que portava l’equip quan quedava només un quart, al voltant del 7-8 punts seria suficient, però el Pompeu Fabra va aprofitar el seu moment i fins i tot es va posar 5 punts de diferència quan quedava un minut i mig, però l’Hostalric va treure els seu orgull i amb molt de patiment va aconseguir empatar el partit i fins i tot va tenir l’última pilota quan quedaven 13 segons.
Aquesta va ser una de les claus del partit, pot ser s’hauria de haver demanat un temps mort en el cas de que hagués estat possible i planejar una jugada o alguna estratègia, però no ho van fer i el seu atac va acabar en no res.
L’acció de que un jugador agafa la pilota, baixa el cap i com un brau es llença contra el mur de la defensa, no sempre acaba bé, com és d’esperar quan un equip està ben plantat en defensa. No es va aprofitar la jugada i es va arribar a la pròrroga.
Molt espès en atac l’Hostalric va topar moltes vegades amb la defensa rival, en aquestes categories això de fer bàsquet fàcil sota la cistella es bastant difícil i complicat. L’acció suïcida d’intentar superar el mur defensiu en acció individual rarament funciona. S’ha de seleccionar molt més l’ocasió de tir i tractar de no regalar la pilota.
En el temps addicional ja es preveia la tragèdia, ja que físicament el rival semblava més fresc i no va tenir ja problemes per guanyar el partit.
Malgrat la derrota l’equip va lluitar de valent, i es va entregar a fons, però en els moments decisius el Pompeu Fabra va estar més encertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada