Feia temps que no teníem l'ocasió de gaudir d'un partit de bàsquet com el que va tenir lloc al Pavelló Poliesportiu de Breda el dissabte 7 de maig de 2011, on es van enfrontar el CB Hostalric i el Sant Feliu, dos equips molt igualats a la classificació i que es jugaven el quedar un per sobre de l’altre.
El partit va començar amb un triple de l'Oriol que va ser premonitori perquè els tirs de tres punts van tenir molta importància en el destí del partit.
L'equip del Baix Empordà dotat amb jugadors de gran envergadura i bastant forts físicament va sortir decidit a emportar-se el partit, superant en moltes ocasions la defensa pressionant que l'Hostalric va plantejar. El Sant Feliu no acabava de agafar una renda suficient però va anar pel davant en l'electrònic al llarg del partit, però no va comptar amb el factor : Nadie es profeta en su tierra, que per una vegada no es va complir, perqué el retorn d'en Pablo al Poliesportiu de Breda, on va començar a jugar i on va jugar varis anys a les diferents categories del extint CB Breda, va ser espectacular. El 8 de l'Hostalric va dominar sota els taulers, tant a nivell ofensiu con defensiu i va arrodonir una actuació que tant ell com l'equip necessitaven.
Això és bàsquet, i fins que la botzina no indiqui el final pot passar de tot. Raúl, inèdit a la primera part, va ficar a l'equip en el partit amb varios triples cada vegada que el Sant Feliu s'escapava, també l'Arnau va ressorgir i va aconseguir anotar quan les coses pintaven malament. L'esforç de tots el jugadors de l'Hostalric va ser titànic i així es va arribar als minuts decisius. Després d'haver recuperat 4 punts, quan només quedaven 8 segons l'Hostalric encara perdia de 3, en Marc va demanar temps i van planejar la jugada. Tot semblava que seria en Raúl qui ho intentaria, però aquest es va trobar envoltat de jugadors quan va rebre la pilota, al no poder llençar va fer un passe picat cap en Pablo que sobre la botzina va empatar el partit amb un triple de paràbola impossible que va trigar una eternitat en entrar.
El primer esglaó per guanyar ja estava posat, a la pròrroga el Sant Feliu no va perdre la cara al partit, però l'Hostalric ja havia olorat la sang de la presa i encara que va ser per la mínima va aconseguir guanyar per 73 a 72
Molt ambient a la graderia i només cal felicitar als dos equips per seu esforç i per un partit tant disputat com emotiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada